ELECCIÓ DE DELEGAT. SESSIÓ 2

L’institut és una organització democràtica. Això vol dir que tots els estaments –professorat, alumnat, personal d’administració i serveis, i les famílies de l’alumnat- participen amb veu i vot als òrgans de govern. L’alumnat té tres representants al consell escolar i un delegat/da i un subdelegat/da per a cada grup-classe. És important que quan elegiu aquestes persones que us han de representar ho feu amb criteri i després de pensar bé la vostra opció

 

Decidim qui ha de ser el/la delegat/a del vostre curs:

• Fem grups de 3 o 4 persones.
• Llegiu les situacions conflictives del full i trobeu-ne solucions ràpidament: us heu de concentrar en les qüestions bàsiques de la situació.
• Una persona del grup llegeix el text explicatiu.
• Discutiu què faríeu
• Una persona del grup escriu la solució (3 minuts per a fer-ho)
• Hi ha 5 situacions, temps total 15 minuts. El vostre tutor/a controlarà el temps.
• Poseu en comú les solucions de cada situació. A la vegada, el vostre tutor o tutora anirà escrivint a la pissarra com hauria de ser la persona delegada si hagués d’actuar com vosaltres heu definit. ( 30 minuts).

SITUACIONS

Situació 1: 

Un grup d’alumnes està organitzant una votació per escollir algú que els representi, algú comenta que és millor que el càrrec l’ocupi un noi i no una noia.Què faríeu?Per què?

Situació 2: 

A la classe es produeix un conflicte i cal prendre una decisió important.Hi ha dues postures: uns que creuen que les decisions importants les ha de votar totel grup i uns altres que volen que la decisió la prengui només la persona que els representa.Quina és la vostra opinió?Per què?

Situació 3: 

A la classe hi ha dos grups rivals. Cada dia es formen més tensions entre ells. Què ha de fer el delegat o la delegada?

Situació 4: 

S’ha convocat una reunió de delegats i delegades per al dimarts a les 5’30 de la tarda, però la persona que representa el vostre grup, justament aquell dia i en aquella hora, havia quedat amb la seva colla per anar al cinema.Què ha de fer?

Situació 5: 

Hi ha una reunió amb la coordinadora on assisteix el delegat o la delegada. El grup classe ha proposat unes idees i solucions que el delegat/da no comparteix. Què ha de fer el/la delegat/da? Per què?

 

 

QUI HA SE SER DELEGAT O DELEGADA? 

Els o les representants de la vostra classe n’han de ser els portaveus i l’enllaç entre el grup i el professorat i la direcció del centre. Com han de ser? Quines funcions tenen exactament? Que hi diu, la llei?

Els delegats han de:

• Recollir queixes i propostes dels alumnes i fer de portaveu de la classe per transmetre-les a l’estament adequat  (Equip directiu, Consell Escolar, tutor, professors).

• Solucionar amb el/la tutor/a els problemes del grup. 

• Impulsar i coordinar les diferents activitats perquè funcionin a nivell de la seva classe

• Ocupar-se del funcionament de la classe, estat del material, confecció de calendaris d’exàmens, avisar sobre la neteja i l’ordre de la classe,etc.

• Fer-se responsable del reciclatge del paper de l’aula. 

• Dirigir les assemblees de classe per debatre temes i qüestions plantejats pel consell de delegats o  pels propis alumnes.

• Vetllar per l’estalvi energètic ( tancament de llums i finestres).

• Convocar a través dels representants del Consell Escolar, reunió de la Junta de delegats, quan ho cregui convenient.

Ara que ja heu esbrinat quines són les característiques que ha de tenir una persona per poder ser delegat o delegada toca escollir-la.

1.Cada alumne que es presenti com a candidat per a delegat o delegada, pot fer una petita explicació al grup del perquè creu que pot ser un bon representant de la classe.

2.Anoteu a la pissarra el nom de les persones que s’han presentat ( possibles candidats)

3.Amb l’ajuda del vostre tutor o tutora, organitzeu la votació. Necessitareu una urna,o qualsevol estri que pugui fer aquesta funció, les paperetes segellades, la llista amb els nois i les noies de la classe i formar la mesa. A la mesa ha d’haver el vostre tutor o tutora, un l’alumne/a com a president i un com a secretari/a.

4.Procediu a fer la votació. Recordeu que heu de votar la persona més idònia pel càrrec.

5.Un cop finalitzada la votació es fan el recompte dels vots i es redacta l’acta.

És molt important que les persones elegides per representar el grup-classe siguin responsables i compleixin les seves funcions. L’elecció de delegat/da ha de ser seriosa i s’ha de fer després de reflexionar-hi.

LA PERTINENÇA AL GRUP. SESSIÓ 3

 
 EL TREBALL EN EQUIP NO ÉS FÀCIL!

En la diversitat d'idees hi ha la riquesa! Cadascú aporta un bagatge, unes experiències, punts de vista diferents que fan que trenquis amb les teves conviccions per construir-ne unes de noves, més riques.

Aquesta és una proposta per treballar a l'aula. L’activitat es basa en:

– El test individual DISC* amb la fitxa de correspondència i una breu explicació dels perfils resultants del test:

*Avís! El DISC no és un test de personalitat, no dóna una fotografia completa de l’alumne, simplement és una eina que orienta i ajuda a identificar les fortaleses, els punts febles i factors de motivació. Es basa en 4 perfils, D (Dominance), I (Influence), S (Steadiness) i C (Cautious)

Presentació test DISC from Azahara Casas





 

   

ASPECTES RELLEVANTS QUE ES PODEN TRACTAR DESPRES DE VEURE ELS VÍDEOS  ("INFORME ROBINSON")

• El concepte d'esforç
• El concepte d'amistat
• La definició d'heroi
• Analitza la frase de l'alpinista suís: "Había que actuar para ayudar a Iñaki". La trobes lògica ? Et sorprèn?
• Com interpretes la frase de Horia Colibasanu: " Fue algo normal. No un acto heroico ni nada de eso."
• I el paper de la família d'Iñaki?  Analitza comentaris de germans i mare en els darrers minuts del reportatge.

  CONCEPTES RELACIONATS AMB EL TREBALL EN GRUP:

_ COMUNICACIÓ (respecte, llibertat, sinceritat)

_ CONFIANÇA

_ COMPROMÍS

_ COL·LABORACIÓ

_ ESFORÇ

EL CIRCO DE LAS MARIPOSAS


 

LA CULTURA DE L'ESFORÇ. SESSIÓ 5

EL LLEGAT DE SÍSIF 


 POSSIBLES ARTICLES QUE PODEM TREBALLAR:

LA CULTURA  DE L'ESFORÇ

Editorial 

ESTUDIAR SENSE ESFORÇ, OBJECTIU IMPOSSIBLE 

Alguna cosa necessita canviar amb urgència l'ensenyament. Els resultats de l'informe PISA, que avalua setanta països pel que saben els seus estudiants, han deixat l'Estat espanyol en evidència. Encara que cadascú s'agafa a destacar la dada que més l'afavoreix, el fet cert és que el nostre sistema educatiu no progressa i altres, com els asiàtics, amb escassetat de mitjans, ens avancen. Estem pagant les conseqüències del que durant aquests anys es va sembrar en les aules. Estudiar sense esforç és un objectiu impossible. Només hi ha un secret perquè els adolescents de Corea del Sud hagin obtingut el primer lloc en els exàmens de PISA: estudien més de deu hores diàries. Tenen culturalment arrelat que és l'única manera de vèncer la pobresa. Entre això i convertir el col·legi en una festa vàcua hi ha un terme mitjà. No es pot progressar sense estudiar, i el sistema espanyol, per les seves obsessions igualitàries, predica el contrari. El desolador resultat: els escolars no comprenen el que llegeixen i davant de qualsevol problema de petitíssima complexitat, s'embussen. Perquè no hi hagi excuses, convé també trencar mites. No hi ha relació entre nivell econòmic i nivell educatiu. País ric i bona educació i país pobre i educació dolenta són associacions passades de moda: aquesta és la raó que Estònia superi amb claredat Espanya. Pel mateix, més recursos no garanteixen millor educació: els xinesos, amb classes massificades i sense ordinadors atresoren un coneixement matemàtic superior al de qualsevol alumne occidental. Replantejar-se el sistema educatiu espanyol, i no només encaixar la universitat en el context europeu, sembla una tasca indispensable en aquest moment. No és qüestió de diners, sinó de claredat d'idees. Amb reformes barates però valentes es pot fer un ús més eficient dels recursos. Uns òptims resultats en l'ensenyament són garantia de desenvolupament econòmic. Els països amb nivells escolars deficients tenen baixos índexs de productivitat i competitivitat. Si se superposa la classificació de prosperitat als resultats PISA hi ha un calc: els estudiants destacats pertanyen a les nacions que més prosperen. Creixement i coneixement viatgen units.

MÓN PETIT (El trobareu dins vídeos tutoria)

L'Albert Casals és un jove que es mou amb cadira de rodes a causa d'una leucèmia patida amb només 5 anys. Una circumstància que no li ha impedit fer realitat el seu somni: viatjar per tot el món. I fer-ho a la seva manera. Sense diners, sovint sense companyia i sense equipatge. 

Mesclant les tècniques de l'autofilmació amb els mètodes tradicionals del gènere documental coneixerem qui és aquest noi, la seva història d'amor, la seva filosofia de vida, i la manera d'educar dels seus pares.

Veurem com l'Albert i la seva xicota, l’Anna, van des de Barcelona fins a un remot far de Nova Zelanda. O com fracassen en l'intent. El recorregut (i el documental) pot ser considerat una bogeria, un romanç o una epopeia. O potser una mica de cada.

HÀBITS D'ESTUDI. SESSIÓ 6

HÀBITS D'ESTUDI

L’agilitat mental d’un estudiant pot estar condicionada, més que per les seves capacitats mentals, per la seva motivació. L’aplicació d’unes bones tècniques d’estudi permeten modificar certs hàbits, que poden millorar i es reforçar el seu rendiment escolar.

En general quan parlem d’un “mal estudiant” si aprofundim una mica, apareixen molts factors que es superposen, més enllà d’una única causa que expliqui el seu fracàs escolar.

• • Millorar el rendiment acadèmic de les diferents àrees, les instrumentals i aquelles més específiques de cada curs escolar.
    
    
  • Treballar els hàbits que fomenten conductes apropiades per l’aprenentatge ( com organitzar l’horari i el control de l’agenda escolar) y les tècniques d’estudi ( pre-lectura, lectura atenta, anàlisi i subratllat, síntesis, esquemes i resums).
  • Treballar els hàbits que fomenten conductes apropiades per l’aprenentatge.
  • Elaborar i ensenyar estratègies per a la preparació i elaboració d’exàmens.
  • Millorar l’autoestima en quant a  les tasques i l’estudi, identificant les habilitats positives.
  • Ensenyar i reforçar conductes apropiades i facilitadores per un estudi eficaç.
    
  • Mantenir actuacions de coordinació amb l’escola i tutor de l’estudiant.
    
  • Intervenir amb els pares per ajudar-los a posar en pràctica l’organització de l’estudi a casa

Aprendre uns bons hàbits, els descansos, la planificació i l’organització de les assignatures i exàmens són exemples del que es treballa en aquest espai mitjançant sessions individuals i personalitzades en funció de les necessitats específiques de cada estudiant.

Tecniques Estudi

View more presentations from jcarmonaespinosa

Com millorar els meus estudis

View more presentations from cinqueb25

ENS ORGANITZEM?

Pla d'estudi personal

View more presentations from jestiarte

DESCOBERTA DE LES EMOCIONS

Els adolescents acostumen a ser molt crítics pel que fa al seu aspecte físic. Quan es miren al mirall hi solen buscar allò que no els convenç, allò que no para de créixer, o canviar en contra del que ells voldrien, o allò que ha canviat i que sembla que no els satisfà del tot. Però, a vegades, és justament el contrari: els molesta que no es realitzin els canvis desitjats dels seus companys. En el creixement, ser el primer o la primera, desenvolupar-se poc o massa, o ser l’últim entre el grup de companys, pot convertir- se en un problema.

 CANVIS A L'ADOLESCÈNCIA

• Sessió 1 Com em veig? 
• Sessió 2 Com em veuen els altres?
• Sessió 3 El meu cos i el dels altres 
• Sessió 4 Com em sento?